Soy Miley Cyrus (?) y acabo de empezar el último curso en mi instituto. Estoy emocionada, deseosa de empezar las clases, con una mochila rebosante de material escolar que la noche pasada preparé con ilusión. Sé que probablemente este sea el mejor curso de mi vida. Cuando entro en el edificio éste ha sufrido notables cambios desde el curso pasado; para empezar cada pared es de un color distinto y hay muchos más pisos de los que recordaba, tantos que hay que utilizar un ascensor. Paseo para observarlo más a fondo, y cuando me doy cuenta ya ha sonado el timbre. Me angustio y salgo corriendo porque no quiero perderme ni un minuto de clase, pero el colegio es demasiado grande y no recuerdo por donde he entrado.
Pasada una hora y sigo en el subterranio. Veo a gente conocida saliendo de un aula y me alegro porque puedo preguntarles como tengo que irme, pero me responden que la única forma de orientarme aquí dentro es siguiendo a mi profesor que no debo perder de vista ni un momento.
Siguen pasando las horas y cada vez estoy más desesperada. Entonces encuentro el garaje de profesores. Suena un motor y planeo un plan. Me meteré en el coche de un profesor para que me lleve fuera del recinto y así podré entrar otra vez por la entrada y conseguiré llegar a mi clase.
Entro en un coche negro y un hombre muy oscuro me sonríe desde el espejo. Le pido que me ayude a salir, y él asiente tétricamente. Cierra el seguro del coche y entonces comprende que no me va a ayudar a salir.
Grito e intento bajar, pero es demasiado tarde. El coche sale del aparcamiento y deja atrás al instituto... la ciudad, hasta llegar en medio de las montañas.
- Ahora eres mía -ríe el hombre.
De pronto observo que el coche va a pasar por un puente sin barreras que cruza un acantilado. Pienso que lo mejor que podría pasar es que nos cayésemos.
Me despierto.
Comencem s'analisis amb una pregunta tonta. Qui és na Miley Cyrus? Té fama, té diners, és un personatge socialment acceptat. I tu ets ella. Per una banda això significa que potser el teu subconscient et parla de ser una nina rica. Però anirem un poc més enllà. Segons tu, realment creus que la fama que té en part no la mereix, no és tan extraordinaria. Aquí està el concepte de la teva Autoimatge dins el somni : Hi ha un desitj latent de ser aceptada però vols fer-ho per tu mateixa, un desitj de créixer a nivell personal, que potser en part pot ser part de un complexe d'inferioritat de la teva autoimatge del somni que no vol dir de tu, ja ho anirem desvelant.
ResponderEliminarCom jo has somiat en un institut diferent , curiós, i els dos anam al mateix institut. L'institut és la cosmoimatge del teu somni. És un lloc gran, laberíntic. Et confon que hagi canviat però a la vegada desitjes explorar. El teu objectiu és recuperar un coneixement que tenies, però ha canviat, l'actualitzes. Un desitj de renovació però a la vegada , vols establir el mateix control que abans, pressió.
Però no ho aconsegueixes, hi ha un desbordament que fa que perdis el control que volies recuperar. Això porta a una frustració del teu objectiu. El desitj està manifestat amb força. Quan més perduda et sents dins el somni, més t'està cridant el subconscient que busquis la sortida. El desitj de control es desborda.
Per no perdre't has de seguir al professor, el que significa, seguir el camí, la via recte, però tu no l'has agafat i això t'ha produït problemes. Hi ha un desitj de posar un ordre en la teva vida que ara tens però massa, vols regular això i el desitj corr per les teves venes en cantidats insospitades pel teu jo conscient.
Creus que pots tornar a tenir el control, el desitj general del teu somni és tornar a tenir el control, que com és frustrat es sent com una por al fracàs, que no ha succeït.
El cotxe és negre i gran, és un simbol de poder i status social. Tu ets dins i t'has de deixar dur per aquesta força major perquè penses que potser et tornarà el control que has perdut. La meta d'això és poder escapar del teu estat de persona perduda.
El poder enlloc de dur-te on vols t'arrosega, et duu fins el lloc on no voldries anar, et perd.
Així dedueixo que tu no vols perdre el control de com van les coses. El nou curs l'afrontes en part com un repte, el vols dur endavant amb el teu mèrit, i entens tornar a afrontar alguns reptes escolars. No et vols deixar dur per la corrent, desitj d'individualitat.
Ostres... Després d'aquests anàlisis jo no sé que dir... xD
ResponderEliminarCrec que als dos us preocupa molt el nou curs i l'institut al que anireu, jo encara no hi he somiat (que recordi) ni una sola vegada aquest estiu. Teniu moltes ganes de fer bé alguna cosa que potser abans no aconsseguíreu fer-hi. I us entreneu mentalment cada vespre en els somnis on sempre hi acostumen a passar coses dolentes relacionades amb la vostra nova vida escolar. Segurament deureu tenir una mica de por al canvi (com tots) perquè voleu que d'aquest en sorgeixi quelcom perfecte però, com diu en Toni, sense deixar de ser volsaltres mateixos. És possible, jo ho he aconsseguit.
Relaxau una mica els vostres somnis!
(Jáh! He fet anàlisi doble xD).
Sí, de fet crec que llegir es somni d'en Toni me va fer pensar en es meu propi principi de curs i això ha provocat aquest somni xD
ResponderEliminarGràcis, crec que heu acertat es dos!